Arquimesa
Fusta, cuir, ferros daurats, pintura
48x80x33cm
Cap a 1600-1610
Itàlia-Frànça
Inventari: MAP 234; C/1134
Descripció
Arquimesa formada per una caixa prismàtica amb tapa frontal abatible amb calaixos a l’interior i un mòdul central amb una petita porta. Està coberta de pell de cuir de color vermell amb decoració gofrada en or figures humanes policromades. Presenta decoració de ferros daurats formant flors i rínxols que emmarquen els temes vegetals en les caixes horitzontals amb tiradors de seda. Les cares i parts nues de les figures estan pintades sobre pergamí. A la interior representació de les tres deesses de la mitologia clàssica: Venus deessa de l’amor recorrent uns cortinatges, Minerva deessa del saber i Juno, deessa del matrimoni i reina dels déus es troben als extrems. A la tapa i als costats es representaven cavallers amb armadura i cavall, i un escut arquebisbal amb una torre envoltada d’heure. A l’exterior de la tapa, l’escena principal representa un jove rei, assegut sota un baldaquí, reben els consells d’un ancià, envoltats de soldats i davant d’una gran ciutat. Aquesta escena podria referir-se a Alexandre Magne quan rep al seu mestre Aristòtil, durant la destrucció de la ciutat de Tebes.
Context
És molt possible que l’arquimesa neixi de la fusió d’entre un bagul i una arca àrab. Té com a finalitat guardar objectes de diversa tipologia: documents, monedes, objectes de valor. La seva estructura està pensada per a poder ser transportada.
En aquesta arquimesa o escriptori es poden observar diversos elements decoratius de temàtica històrica i mitològica l’ornamentació de les quals fa pensar que podria situar-se durant els inicis del segle XVIII, segons la tipologia dels diferents colls dels vestits que presenten les deesses. Aquests recorden als retrats de Maria de Mèdici i Anna d’Àustria, reines de França, fet que també apunta a un origen francès de la caixa.
Existeixen dues versions sobre la temàtica que tracta la representació que s’observa a la cara exterior de la porta:
1. Una escena representada a l’interior de la tapa ens identifica passatges de la vida d’Alexandre Magne, ja que els llibres de la seva vida i victòries foren dels més llegits i il·lustrats al llarg de la història tot exaltant el seu sentit heroic. Així doncs tenen una intenció clarament laudatòria. Les representacions copien gravats italians de cap al 1550, és possible que alguns dels models estiguin inspirats en l’edició impresa a Lyon del “De rebus Gestis Alexandri Magnis Macedonium Rex” escrita per Quinto Curciio Rufo. Una de les escenes representa el moment de rebre a Aristòtil, el que fou el seu mestre i conseller, durant la destrucció de la ciutat de Tebes, durant la qual es respectà la casa de Píndar per exprés desig de l’emperador, ja que el poeta havia cantat les victòries sobre els bàrbars. Les figures situades a l’interior de cercles situades al voltant de la caixa, podrien representar les seves qualitats com a genet, i la figura central al seu cavall Bucèfal mort a la llera del riu Hidespes.
2. Altres autors (De la Fuente, Fèlix, 2006) la interpretació de l’escena coral del campament militar ple de soldats armat amb la muralla i una ciutat al fons, els remet al poema èpic “La Jerusalem alliberada” (1575) de Torquato Tasso (1554-1595), que va adquirir gran notorietat durant el barroc. L’escena s’interpreta com un campament de croats cristians davant les muralles de la ciutat de Jerusalem amb el seu cap Jofré de Bouillon acompanyat dels seus generals i de l’ermità Pere.
A l’interior de l’arquimesa es representa la mort de Clorinda a mans de Tancredo, escena inspirada en el gravat del cant XII de l’edició il·lustrada per A.Tempesta (1555-1630) de la “Gerusalemme Liberata”. Els personatges que es troben als laterals també s’inspiren en els gravats d’aquest mateix autor.
La resta de personatges són ésser mitològics com Diana, Cupido, Minerva, Juno, etc.
Al Museu Nacional de Artes Decorativas situat a Madrid s’hi conserven dues arques estretes o baguls decorats de la mateixa manera i utilitzant la mateixa tècnica. Ferrandis (1955. Núm. 158 i 159) les va catalogar com a italianes. Més tard Gunther Gall (1965. Fig. 174 i 176) reprodueix dos baguls que es troben ala Ledermuseum de Offenbach-amb-Main, de tipologia molt similar, atribuint-los una filiació veneciana. De totes maneres no s’han publicat dades documentals concretes.
Així doncs l’origen d’aquesta arquimesa no pot concretar-se del tot, situant-se la seva construcció entre França i Itàlia, durant la primera meitat del segle XVIII segons es pot deduir de l’ornamentació de les vestimentes dels personatges i la seva tipologia.
Bibliografia
De la Fuente, Fèlix. 2006. “Arquimesa de Jerusalem” a Estudi del Moble nº 6. Associació per a l’estudi del Moble. Barcelona. 2006.
Ferrandis Torres, J. 1995. Cordovanes y Guadamaciles, catálogo ilustrado de la exposición. Sociedad Española de la Exposción. Sociedad Española de Amigos del Arte. Madrid, 1995.
Gall, Günther. 1965. Leder im Europäischen Kunsthandwerk. Berlin, Klinkhardt & Biermann, Braunschweig.
López Merás, R; Soler Colomer, A. Coord. Catálogo de la exposición. El Arte en la Piel. Sala de Exposiciones de la Fundación Central Hispano. 1998. Fundación Central Hispano; Museu de l’Art de la Pell. Madrid. 1998.