Els COFRES, les caixes i els baguls folrats de cuir o pell eren molt freqüents des de l’època medieval. A Catalunya hi ha referències documentals de cofres “encuyrats” al 1321, cofres “cuyrats i barrtas” (coberts de cuir i reforçats amb barres de ferro) al 1395 i cofres coberts de “cuir pelós” al 1414.
Les caixes folrades de cuir o pell, amb la tapa generalment bombada, i amb reforços de ferro i nanses eren especialment aptes per al transport: la pell protegia, de les inclemències externes, la fusta i tot el que es guardava al seu interior. La tapa bombada feia relliscar l’aigua de la pluja, els reforços de ferro li donaven resistència, les nanes en facilitaven la mobilitat i generalment portaven un pany per evitar possibles furts.
A partir del segle XVI apareix L’ARQUIMESA, com a moble de caràcter més sumptuari. L’arquimesa és un escriptori de calaixos, amb una tapa abatible al davant i amb calaixos i compartiments a l’interior. A més de la seva funció com a escriptori servia per guardar petits objectes personals de valor. Podia ser folrada de pell a l’exterior i a l’interior, o tan sols recobert de pell el frontal dels calaixos i la cara interna de la tapa. La pell, generalment decorada amb daurats, protegia i alhora embellia aquest tipus d’escriptori.
