Cap Ekoi
Fusta folrada de cuir i canyes
37x15x28cm
Segona meitat S.XX
Nigèria
Número d’Inventari: MAP 351; 593;C/1909
Descripció
Peça elaborada amb canyes revestides de cuir, elaborat a partir de pell d’antílop, representant un negre amb una cresta decorada en forma de dents de serra i incisions. Al coll hi porta un tipus de collaret amb cuir.
La màscara representa un cap que es porta al sobre del mateix cap subjectada. S’observen diferents marques a ambdós costats de la cara i del front que són una mostra representativa de les senyals tribals de la zona del Cross River. També s’observen marques que fan referència a la seva jerarquia.
Les celles i el nas estan decorats i pintats de color negre, la boca es troba mig oberta mostrant les dents serrades que li dóna un realisme agressiu. Els ulls de llautó augmenten aquest realisme.
Context
Aquest tipus de caps i/o màscares és propi de la cultura Ekoi, que són pobles semibantús que es troben a cada un dels costats del delta del riu Níger (Nigèria). Aquest grup de pobles són estilísticament semblants als Anyang, Keaka, Oki i d’altres situats al curs mitjà del riu Cross.
Aquestes màscares, recobertes per pell d’antílop, són utilitzades per una societat “secreta” anomenada Ekpo, que té sis graus de jerarquia. En ocasions es representen diverses cares en la mateixa màscara. Els Ekoi, també coneguts com a caçadors de caps, ballaven amb el cap dels seus enemics subjectada damunt la seva.
La màscara normalment és curosament guardada per un dels membres de la societat a casa seu. En té cura i la conserva untant-la amb oli de cuina.
Aquest tipus de màscares també són utilitzades a la frontera amb Camerun per a rituals funeraris.
Bibliografia
A.A.D.D. 1998. El Arte en la Piel. Museu de l’Art de la Pell. Fundació Central Hispano.
Leuzinger, 1969. “Africa”, a Arte de los Pueblos. Ed. Seix y Barra. Barcelona.
Kamer, H. 1976. Les “Duen-Fabara” (Catàleg d’Exposició), 21 d’octubre-21 novembre 1976, 9 Quai.
Nicklin, keith. 1079. “Skin-covered masks of Cameroon”, a African Art, volum XII, núm. 2 p. 54-59