Petaca (petlacalli)
Fusta, cuir brodat amb fil d’atzavara, ferro forjat i calat i canyes
50x72x47cm
Segle XVIII
Ciutat de Mèxic?
Inventari: MAP 290
Descripció
Peça bordada en franges i requadres on es concreta la complexa decoració. Els temes representats poden ser catalogats com escenes de caça. A un dels laterals apareixen diversos personatges amb vestits i calçons i llances propis del segle XVIII. L’escena reprodueix la caça d’un animal semblant al cérvol.
Complexes decoracions llaçades emmarquen l’escena amb un recorregut de disseny mixtilini.
A la part davantera s’hi troba una ferradura barroca. I també es pot observar la presència de dos personatges en plena acció de caça amb sables i escuts que ataquen a figures de gossos i llops. A la part baixa hi apareixen dos animals més. La decoració llaçada que envolta l’escena és molt rica i omple la resta de l’espai.
Història
Part important dels aixovars domèstics novohispans foren les petaques, els baguls, les caixes i altres objectes utilitzats per a guardar els utensilis d’ús quotidià.
Les petaques ja siguin les de viatge o bé les xocolateres (servien per transportar i guardar el cacau) foren molt abundants a les llars dels potentats del virregnat. Aquesta és una de les de viatge, ja que disposa de dues nanses de ferro forjat a ambdós costats i que facilitaven el transport.
Els artesans que realitzaren aquesta cistella en primer lloc realitzaren el cos de fusta la qual es cobrí de badana i es completa amb grans tires de ferro forjat cantoneres i del mateix material.
La seva atribució cronològica és possible, ja que els personatges que hi apareixen vesteixen casaques, calçons llargs i les llances propis del segle XVIII.
Aquesta peça destaca pel seu bon estat de conservació i pot ser comparada a la que es conserva al Museu d’Amèrica de Madrid o bé amb una de la col·lecció de Franz Mayer de la Ciutat de Mèxic.
Actualment ja no es realitza aquest tipus de cistelles amb fil de pita tot i que aquesta tradició artesana es conserva a la ciutat de Zacatecas on selles de muntar, vestits de pagès i cinturons pitejats són un exemple de la supervivència d’aquesta tècnica.
Bibliografia
A.A.D.D. 1992. L’Art en la Pell. Cordovans i Guadamassils a la Col•lecció Colomer Munmany. Generalitat de Catalunya. Núm. 156
A.A.D.D. 1998. El Arte en la Piel. Museu de l’Art de la Pell. Fundación Central Hispano. P. 110-111
CURIEL, GUSTAVO. 1994. México en el mundo de las colecciones de arte. P.180-181