Sella de gòndola

Sella de Gòndola

Pell Gofrada en or i fusta

100x88x65cm

Segle XVII

Venècia

Inventari: MAP 331; 13; C227

Descripció

Peça de fusta, recoberta completament de pell decorada amb ferros daurats, formada per un seien còncau llis, sobre el que s’hi col·locarien coixins. Amb una nansa que hauria perdut algun tipus de recobriment. Exteriorment es troba completament decorada amb espais en retícula emmarcada per fulles d’acant, més accentuada als angles, deixant al centre del respatller un espai ocupat per un escut. El tipus de treball amb ferros decorats procedeix del camp de l’enquadernació artística. Es tracte d’una decoració que tingué gran èxit al segle XVII repetint-se fins ben entrat el XIX, de la que es conserva un exemple ben interessant en un llibre regalat per la reina Carolina de Nàpols el 1783, al gran duc Maximilià de Colonia i que actualment es troba a la biblioteca de Darmstadt (Colombo, la legatura artisticha, 1952. lams. 26 i 32).

L’obertura de les potes és necessària perquè pugui assentar-se bé sobre les góndoles, es transforma en fusta daurada i esculpida en grans volutes a l’exterior seguint la línia de derrama del barroc més opulent.

Història

Aquest rar seient, estava destinat a ser col·locat sobre les góndoles durant les festivitats i passejos, deriva directament dels seggiolone di parata, seients de representació que estaven disposats en totes les esglésies venecianes per les eventuals visites del Dogo i de la que se’n conserven grans exemples en fusta esculpida.

Les parts esculpides de les potes obertes segueix la línia del barroc més opulent, tant és així que a l’església de Sant Trovaso de Venècia se’n conserva una, del segle XVIII, a la qual per aquesta disposició oberta se li atribueix haver pertangut a un capità de vaixell o a alguna corporació lligada amb la vida marítima (Alberici, Il mobile veneto, 1980. Lam. 348)

Es coneixen tan sols dos exemplars folrats en cuir amb el mateix destí, una pintada i policromada no gofrada que es conserva al Museum of the Leathecraft de Londres (Waterer, 1971, fig. 78) i l’altre també amb ferros daurats es troba al Deutsches Ledermuseum of Offenbach-am-Main d’Alemanya.

Bibliografia

Alberici, Cleria. Il mobile veneto. Publicacions Electa. Milà. 1980.

A.A.D.D. L’art en la Pell. Cordovans i Gaudamassils de la col·lecció Colomer Munmany. Vic. 1992. núm. 154

Colombo, Pio. La legatura artistica. Storia e critica. (Volume a se stante dell”Enciclopedia Poligrafica’). Ed. Raggio., Roma. 1952

López Merás, R; Soler Colomer, A. Coord. Catalogo de la exposicion. El Arte en la Piel. Sala de Exposiciones de la Fundación Central Hispano. 1998. Fundación Central Hispano; Museu de l’Art de la Pell. Madrid. 1998.