L’any 2013 s’escau el centenari del naixement de Salvador Espriu i Castelló. En el marc dels actes de celebració de l’Any Espriu al Museu de l’Art de la Pell acull l’exposició “Mirem Espriu”, del col•lectiu d’artistes Poètica Còdex. L’exposició, una mostra de llibres d’art inspirats en la seva obra poètica, és un petit homenatge a l’escriptor. No es tracta de llibres il·lustrats, sinó d’una obra d’art entesa com a artefacte amb mecanismes i ressorts conceptuals, més que no com a simple suport d’un text. La majoria d’obres exposades estan concebudes com a peces úniques i comprenen diferents tècniques artístiques com el dibuix, la pintura o la costura.
Salvador Espriu i Castelló fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, amb una obra literària extensa, caracteritzada per la barreja d’un intel·lectualisme extrem i d’un descriptivisme sovint càustic. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la capacitat per a retratar en termes transcendents la història col·lectiva, i fins i tot la representativitat històrica que va aconseguir a partir dels anys seixanta, la converteixen en una de les obres més importants de la literatura catalana del segle XX.
Entre els factors que van acabar de portar Espriu cap a la poesia durant la postguerra hi havia un procés de concentració expressiva, les majors facilitats de publicar en un gènere que no necessita tant d’espai com la prosa i que, pel seu caràcter més hermètic, podia superar millor els entrebancs de la censura.
Ens agradaria tancar aquesta presentació amb unes paraules de Vicenç Altaió sobre els llibres d’artista: “Creen una cultura que no fa distinció entre judicis i sentits verbals i no verbals, entre expressió i comunicació, assenyalant la ‘no-distinció’ (…) entre llegir i mirar, escriure i pintar, en definitiva, entre la cultura anomenada escrita i la cultura visual”. Siguin doncs, aquests llibres, un pont entre l’Espriu escriptor i l’Espriu que hem heretat els artistes que l’estimem i l’admirem.
