Maria Vernet adopta l’art com a eina de transformació social, abordant temes de justícia, diversitat i sostenibilitat. A través de la imatge, busca generar consciència i reflexió sobre les crisis actuals, invitant l’espectador a participar en un canvi col·lectiu i personal cap a un futur més inclusiu i equitatiu.

Com escriu Gay Kai Chuan: «L’art no és només un reflex del món, és un catalitzador del canvi. Té el poder de despertar, desafiar i transformar tant l’individu com el col·lectiu.»

El projecte artístic reuneix les peces més representatives dels darrers anys de l’artista, concebudes des d’una necessitat, teixida de memòria, transformació i compromís social. A través de la pintura i la fotografia busca dignificar i donar visibilitat a persones excloses per raons de gènere, qüestionant els cànons de bellesa imposats, l’heteronormativitat i la manca de llibertat. La proposta també reflexiona sobre les dinàmiques socials actuals i com les estructures de poder poden transformar-se per promoure una societat més inclusiva, equitativa i respectuosa amb el medi ambient. A Vernet li interessa explorar els processos de canvi, tant en l’àmbit personal com social, mitjançant imatges que evoquen metamorfosi, vulnerabilitat i esperança.

Les seves imatges, sovint incòmodes, trenquen els clixés de bellesa consumible i proposen un espai on la consciència de la interdependència entre l’individu, la natura i el món genera reflexió i compromís amb la realitat social i ambiental. L’obra de Vernet és una cruïlla de memòria i transformació, on la fragilitat revela la presència del món i on el dolor esdevé un lloc de renaixement.
Tal com recorda Chantal Maillard: «La redempció és possible si un cos assumeix el que no és: el dolor de tots, la carn de tots obrint-se en la pròpia.».

Maria Vernet 1M (Tarragona, 1979) és una artista multidisciplinària que, en els darrers anys, ha fet de la seva obra un espai de reflexió crítica, inclusió i denúncia social. La seva pintura i fotografia qüestionen els cànons de bellesa hegemònics, la censura dels cossos no normatius i les estructures simbòliques que perpetuen les desigualtats socials i culturals.

Graduada en l’especialitat de Pintura Mural a la Llotja, es llicencia en Belles Arts el 2006 a Barcelona, acabant els seus estudis amb una Beca Sèneca a Madrid. Activa des del 2000 ha realitzat exposicions individuals i col·lectives de pintura, fotografia, i escultura, tant a Europa com en alguns països d’Amèrica de Sud, com Argentina i Brasil. També ha participat en festivals i simposis i ha dirigit i ideat projectes artístics de Fotografia al Centre Penitenciari on treballa donant classes des del 2008.

Per l’artista art i vida són inseparables i més enllà del seu treball, que sent com un regal, planteja el concepte de la importància de l’ésser abans que posseir. La seva obra de pintura i fotografia destaca per una temàtica dedicada a la dona i la natura. El seu concepte manifesta un compromís social i reivindica la profunditat del sentir humà amb una figuració que sublima la bellesa fora dels cànons establerts. Maria Vernet dignifica l’exclòs i evoca l’acceptació del sofriment per convertir l’art en una forma d’humanitzar la vida.

“Representar el cos em permet qüestionar la censura que hi ha envers la seva naturalesa”.